BIOTECHNOLOGY
Biotechnology Sciences Research Engine


Spanish - Catalan

 

Biotecnòlegs són professionals que exerceixen en l´àmbit de la Biotecnologia amb la finalitat de dur a terme un procès biotecnològic que generi bens i serveis o bé a la Indústria Farmacèutica o a la Societat en general per mitjà d´un conjunt de tècniques que aprofiten transformacions bioquímiques produïdes per l'activitat metabòlica de determinats microorganismes per millorar el rendiment de certs processos de transformació en què intervenen i per a la creació de substàncies noves mitjançant biosíntesi específica.

A Catalunya es pot accedir a la titulació mitjançant els dos cicles de la llicenciatura que duren dos anys cadascun (Reial decret 1285/2002). A la resta d'Europa el Pla de Bolonya determina 5 anys de formació els tres primers dels quals són troncals i els altres dos són d'especialització cap a camps com la tecnologia dels aliments, biotecnologia mèdica o veterinària.

MATÈRIES TRONCALS

A Catalunya, els estudis inclouen les àrees de Biologia Cel·lular, Bioquímica, Fisiologia Animal, Fisiologia Vegetal, Fonaments de Física, Fonaments d'Enginyeria Bioquímica, Fonaments de Matemàtiques, Fonaments de Química, Genètica, Genètica Molecular, Informàtica, Microbiologia, Tècniques Instrumentals Bàsiques, Termodinàmica i Cinètica Química, Aspectes Legals i Socials de la Biotecnologia, Bioinformàtica, Bioreactors, Cultius Cel·lulars, Enginyeria Genètica Molecular, Immunologia, Processos i Productes Biotecnològics, Proteòmica, Química i Enginyeria de Proteïnes, Tècniques Instrumentals Avançades i Virologia.

CRÈDITS

25392 Biologia Cel·lular

25393 Fonaments de Física

25394 Matemàtiques

25395 Química General

25396 Biologia Animal i Vegetal

25397 Bioquímica I

25398 Genètica

25399 Informàtica

25400 Matemàtiques II

25401 Química Orgànica

25402 Termodinàmica i Cinètica Química

25403 Bioestadística

25404 Genètica Molecular

25405 Bioquímica II

25406 Fenòmens de Transport

25407 Fisiologia Vegetal

25408 Microbiologia

25409 Fisiologia Animal

25410 Mètodes Numèrics

25411 Microbiologia II

25412 Processos de Separació

25413 Tècniques Instrumentals Bàsiques

25141 Bioreactors

25415 Química i Enginyeria de Proteïnes

25416 Tècniques Instrumentals Avançades Tr 6 3 3

25417 Enginyeria Genètica Molecular

25418 Anàlisi de Processos

25419 Immunologia

25420 Cultius Cel·lulars

25421 Laboratori Integrat

25422 Bioinformàtica

25423 Processos i Productes Biotecnològics

25425 Economia i Gestió d'Empreses

25428 Proteòmica

25424 Virologia

25426 Aspectes legals de la Biotecnologia

25427 Biotecnologia i Societat

25429 Animals Transgènics

25430 Biocatàlisi

25431 Biocatalitzadors Immobilitzats

25432 Biodiversitat

25433 Biotecnologia Alimentària

25434 Biotecnologia Ambiental

25435 Biotecnologia Vegetal

25436 Control i Instrumentació

25437 Equips de Circulació Fluids i Transmissió de Calor

25438 Millora Genètica Animal

25439 Microbiologia Molecular

25440 Obtenció i Millora de Soques Microbianes

25441 Patologia Molecular

25442 Pràctiques en empreses i/o Institucions

25443 Projectes de Plantes Biotecnològiques

25444 Tecnologia de la Reproducció i Manipulació Embrionària

25446 Teràpia Gènica

25447 Vacunes i Fàrmacs Biotecnològics

 

SORTIDES PROFESSIONALS DE LA BIOTECNOLOGIA

Agricultura
Biotecnologia Ambiental
Indústria Alimentària
Indústria Farmacèutica
Indústria Química
Mineria
NeuroFarmacologia
Recerca Mèdica

La Biotecnologia és Tecnología basada en Biología, especialment aplicada en sectors i àmbits de la ciència com en Agricultura, Farmacia, Ciència dels Aliments, Ciències Forestals i Medicina. Probablement el primer biotecnòleg a qui reconeixem l´ús del terme fou l´enginyer húngar Karl Ereky el 1919.

 


HISTÒRIA DE LA BIOTECNOLOGIA

8000 adC
Primeres recolectes de granes per a replantació. A Mesopotamia s´aplicava la crianza selectiva d´animals pel consum.

6000 adC
Orient Mitjà primera utilizació de llevat en l´elaboració de cerveça.

4000 adC
A Xina s´elabora el iogurt i formatge utiliçant bactèries làctees.

2300 adC
Egipte inicia la producció de pa amb llevat.

1590
Zacarías Janssen aporta el microscopi a la Ciència.

1665
Robert Hooke utilitza el terme cèl·lula en el llibre Micrographia.

1856
Gregor Mendel fa estudis característics de certes plantes, que passen a les futures generacions.

1861
Louis Pasteur defineix el rol dels microorganismes i assenta les bases de la Microbiología.

1880
Es descubreixen els microorganismes.

1919
Karl Ereky, enginyer húngar, utilitza la paraula Biotecnología.

1953
James Watson i Francis Crick descriuen l´estructura de doble hèlix de la molècula d´ADN.

1965
El biòleg nordamericà R. W. Holley «llegeix» la informació total d´un gen de llevat composta per 77 bases, fet que li val el Premi Nobel.

1970
El científic americà Har Gobind Khorana reconstrueix en el laboratori tot un gen.

1973
Es desarrolla la tecnología de recombinació de l´ADN per Stanley Cohen de la Universidad de Stanford i Herbert W. Boyer de la Universidad de California, San Francisco.

1976
Har Gobind Khorana sintetitza una molècula d´àcid nucleic composta per 206 bases.

1976
Robert Swanson i Dr. Herbert Boyer creen Genentech, la primera Companyia de Biotecnologia.

1982
Es produeix insulina per a humans, la primera droga derivada de la Biotecnología. El seu nom comercial Humulina® la comercialitza la Companyia Eli-Lilly.

1983
S´aproven els aliments transgènics produïts per Calgene.

1989
Primera publicació sobre drogues amb rigor científic. Historia General de las Drogas de Antonio Escohotado.

2003
Cincuanta anys després del descubriment de l´estructura de l´ADN, es completa la seqüència del genoma humà.

2004
L´ONU i el Gobern de Xile organitzen el Primer Foro Global de Biotecnología, a la Ciutat de Concepció, Xile (2 al 5 de marzo de 2004).

El que avui es coneix com enginyeria genètica o ADN es va iniciar el 1970 amb Hamilton Smith i Daniel Nathans recombinant l´enzim restrictasa capaç de reconèixer i tallar ADN en seqüències específiques, fet que els va valdre el Premi Nobel de Fisiología i Medicina, compartit amb Werner Arber, el 1978. Aquest descubriment -conseqüència d´una trobada accidental (Serendipia)- va donar origen al desanvolupament del que avui es coneix com Enginyeria Genètica o Biotecnologia, que permit clonar qualsevol gen en un virus, microorganisme, cèl·lula d´animal o vegetal.

Avui en dia, la moderna Biotecnologia s´associa a carreres que utilitzen microorganismos alterats genèticament com el E. coli o llevats per a produïr substàncies semblants a la insulina o antibiòtics.

El llançament comercial d´insulina recombinada per a humans fou el 1982 i marca el naixement de la Biotecnologia.

Desde los años 70 hasta la actualidad, el sector de compañías biotecnológicas ha crecido y ha obtenido importantes logros en desarrollar nuevas drogas. En la actualidad existen unas 4.000 compañías que se concentran en Europa, Norteamérica y Asia-Pacífico. Pese a que la Biotecnología nace en Norteamérica a finales de los años 70, Europa no se incorpora a su desarrollo hasta los 90.

Tradicionalmente la carrera biotecnológica se ha asociado a carreras farmacéuticas para seguir manteniendo los fondos de financiación, credibilidad y posición estratégica, sin embargo, en los últimos años se ha intensificado la investigación en nuevos campos tan espectaculares como la Biocontabilidad. Una prueba de ello es el aumento de asociaciones biotec-biotec, hasta el punto que hoy exceden a las agrupaciones biotec-farma.

 


RISCOS Y AVANTATGES

RISCOS

Propagació de gens. Els organismes genèticament modificats (OGM) podrien propagar-se cap parents naturals contaminant i fent desaparèixer els exemplars silvestres a més de generar desequilibris irreversibles difícils de controlar.

Daño colateral. Els cultius d´OGM podrien accelerar les mutacions d´insectes i plagues cap a formes resistents a les toxines biotecnològiques. A més de que l´augment de toxines comporta un augment en la degradació dels substrats.

Efectes sobre la salud. Sense detectar-se, els OGM podrien introduïr agents alèrgics en el cos humà.

AVANTATGES

Rendiment superior. Mitjançant els OGM el rendiment dels cultius augmenta produint més aliments amb menys recursos i disminuïnt les collites perdudes per malaltia o plagues i per factors ambientals.

Reducció de pesticides. Cada vegada que un OGM és modificat per a resistir una determinada plaga s´està contribuïnt a reduïr l´ús dels pesticides associats.

Millora la nutrició. S´introdueixen vitamines i proteïnes adicionals en els aliments així com es redueixen els agents alèrgics i les toxines naturals.

 

BIOTECNÒLEGS RELLEVANTS

Gregor Mendel

Fins fa pocs anys la Biotecnologia era una branca especial de la Biologia. Actualment existeixen estudis específics. En el cas d´Espanya i Catalunya el pla d´estudios de Biotecnologia inclou asignatures com:

Bioquímica
Enginyeria bioquímica
Química general
Termodinàmica i cinètica química
Matemàtiques
Tècniques instrumentals (bàsiques i avançades)
Informàtica
Bioinformàtica.
Genètica
Fisiologia animal
Fisiologia vegetal
Microbiologia
Microbiologia industrial
Genètica mol·lecular
Aspectes legals i socials de la biotecnologia
Cultius cel·lulars
Inmunologia
Enginyeria genètica mol·lecular
Proteòmica
Virologia
Enzimologia

El pla d´estudis de Biotecnologia es complementa amb asignaturas específiques, pròpies de cada Universitat. A Espanya és possible estudiar Biotecnologia a les Universitats de Salamanca, León, Valencia, Barcelona, Lleida, Tarragona, i Vic.

Biotecnologia dels Aliments
Aliments Transgènics
Biologia Mol·lecular
Bioquímica
Enginyeria Genètica
Bioenginyeria
Biorreactor
Biologia en Aliments

 

ENLLAÇOS SELECTES EXTERNS


Universitat Autònoma de Barcelona.


Universitat de Vic.


Universitat Rovira Virgili.


Universitat de Lleida.


Consens Científic sobre Cultius Transgènics i OMG. GreenFacts.


Sociedad Mexicana de Biotecnología y Bioingeniería.


Instituto de Biotecnología - Universidad de México.


Comunidad Biotecnológica de Costa Rica.


Sociedad Española de Biotecnología.


Ingeniería en Biotecnología Molecular, Universidad de Chile.


Parque de Biotecnología Argentino.


Citology and Genetics. Revista Científica.




 



banner

 

© Copyfreedom 2007 biotecnolegs.com