|
Biotecnòlegs són professionals que exerceixen en l´àmbit
de la Biotecnologia amb la finalitat de dur a terme un procès biotecnològic
que generi bens i serveis o bé a la Indústria Farmacèutica
o a la Societat en general per mitjà d´un conjunt de tècniques
que aprofiten transformacions bioquímiques produïdes per l'activitat
metabòlica de determinats microorganismes per millorar el rendiment
de certs processos de transformació en què intervenen i
per a la creació de substàncies noves mitjançant
biosíntesi específica.
A Catalunya es pot accedir a la titulació mitjançant
els dos cicles de la llicenciatura que duren dos anys cadascun (Reial
decret 1285/2002). A la resta d'Europa el Pla de Bolonya determina 5 anys
de formació els tres primers dels quals són troncals i els
altres dos són d'especialització cap a camps com la tecnologia
dels aliments, biotecnologia mèdica o veterinària.
MATÈRIES TRONCALS
A Catalunya, els estudis inclouen les àrees de Biologia Cel·lular,
Bioquímica, Fisiologia Animal, Fisiologia
Vegetal, Fonaments de Física, Fonaments d'Enginyeria Bioquímica,
Fonaments de Matemàtiques, Fonaments de Química, Genètica,
Genètica Molecular, Informàtica, Microbiologia, Tècniques
Instrumentals Bàsiques, Termodinàmica i Cinètica
Química, Aspectes Legals i Socials de la Biotecnologia, Bioinformàtica,
Bioreactors, Cultius Cel·lulars, Enginyeria Genètica Molecular,
Immunologia, Processos i Productes Biotecnològics, Proteòmica,
Química i Enginyeria de Proteïnes, Tècniques Instrumentals
Avançades i Virologia.
CRÈDITS
25392 Biologia Cel·lular
25393 Fonaments de Física
25394 Matemàtiques
25395 Química General
25396 Biologia Animal i Vegetal
25397 Bioquímica I
25398 Genètica
25399 Informàtica
25400 Matemàtiques II
25401 Química Orgànica
25402 Termodinàmica i Cinètica Química
25403 Bioestadística
25404 Genètica Molecular
25405 Bioquímica II
25406 Fenòmens de Transport
25407 Fisiologia Vegetal
25408 Microbiologia
25409 Fisiologia Animal
25410 Mètodes Numèrics
25411 Microbiologia II
25412 Processos de Separació
25413 Tècniques Instrumentals Bàsiques
25141 Bioreactors
25415 Química i Enginyeria de Proteïnes
25416 Tècniques Instrumentals Avançades Tr 6 3 3
25417 Enginyeria Genètica Molecular
25418 Anàlisi de Processos
25419 Immunologia
25420 Cultius Cel·lulars
25421 Laboratori Integrat
25422 Bioinformàtica
25423 Processos i Productes Biotecnològics
25425 Economia i Gestió d'Empreses
25428 Proteòmica
25424 Virologia
25426 Aspectes legals de la Biotecnologia
25427 Biotecnologia i Societat
25429 Animals Transgènics
25430 Biocatàlisi
25431 Biocatalitzadors Immobilitzats
25432 Biodiversitat
25433 Biotecnologia Alimentària
25434 Biotecnologia Ambiental
25435 Biotecnologia Vegetal
25436 Control i Instrumentació
25437 Equips de Circulació Fluids i Transmissió de Calor
25438 Millora Genètica Animal
25439 Microbiologia Molecular
25440 Obtenció i Millora de Soques Microbianes
25441 Patologia Molecular
25442 Pràctiques en empreses i/o Institucions
25443 Projectes de Plantes Biotecnològiques
25444 Tecnologia de la Reproducció i Manipulació Embrionària
25446 Teràpia Gènica
25447 Vacunes i Fàrmacs Biotecnològics
SORTIDES PROFESSIONALS DE LA BIOTECNOLOGIA
Agricultura
Biotecnologia Ambiental
Indústria Alimentària
Indústria Farmacèutica
Indústria Química
Mineria
NeuroFarmacologia
Recerca Mèdica
La Biotecnologia és Tecnología basada en Biología,
especialment aplicada en sectors i àmbits de la ciència
com en Agricultura, Farmacia, Ciència dels Aliments, Ciències
Forestals i Medicina. Probablement el primer biotecnòleg a qui
reconeixem l´ús del terme fou l´enginyer húngar
Karl Ereky el 1919.
HISTÒRIA DE LA BIOTECNOLOGIA
8000 adC
Primeres recolectes de granes per a replantació. A Mesopotamia
s´aplicava la crianza selectiva d´animals pel consum.
6000 adC
Orient Mitjà primera utilizació de llevat en l´elaboració
de cerveça.
4000 adC
A Xina s´elabora el iogurt i formatge utiliçant bactèries
làctees.
2300 adC
Egipte inicia la producció de pa amb llevat.
1590
Zacarías Janssen aporta el microscopi a la Ciència.
1665
Robert Hooke utilitza el terme cèl·lula en el
llibre Micrographia.
1856
Gregor Mendel fa estudis característics de certes plantes, que
passen a les futures generacions.
1861
Louis Pasteur defineix el rol dels microorganismes i assenta les bases
de la Microbiología.
1880
Es descubreixen els microorganismes.
1919
Karl Ereky, enginyer húngar, utilitza la paraula Biotecnología.
1953
James Watson i Francis Crick descriuen l´estructura de doble hèlix
de la molècula d´ADN.
1965
El biòleg nordamericà R. W. Holley «llegeix»
la informació total d´un gen de llevat composta per 77 bases,
fet que li val el Premi Nobel.
1970
El científic americà Har Gobind Khorana reconstrueix en
el laboratori tot un gen.
1973
Es desarrolla la tecnología de recombinació de l´ADN
per Stanley Cohen de la Universidad de Stanford i Herbert W. Boyer de
la Universidad de California, San Francisco.
1976
Har Gobind Khorana sintetitza una molècula d´àcid
nucleic composta per 206 bases.
1976
Robert Swanson i Dr. Herbert Boyer creen Genentech,
la primera Companyia de Biotecnologia.
1982
Es produeix insulina per a humans, la primera droga derivada de
la Biotecnología. El seu nom comercial Humulina® la comercialitza
la Companyia Eli-Lilly.
1983
S´aproven els aliments transgènics produïts per Calgene.
1989
Primera publicació sobre drogues amb rigor científic. Historia
General de las Drogas de Antonio Escohotado.
2003
Cincuanta anys després del descubriment de l´estructura de
l´ADN, es completa la seqüència del genoma humà.
2004
L´ONU i el Gobern de Xile organitzen el Primer Foro Global de
Biotecnología, a la Ciutat de Concepció, Xile (2 al
5 de marzo de 2004).
El que avui es coneix com enginyeria genètica
o ADN es va iniciar el 1970 amb Hamilton Smith i Daniel Nathans recombinant
l´enzim restrictasa capaç de reconèixer i tallar
ADN en seqüències específiques, fet que els va valdre
el Premi Nobel de Fisiología i Medicina, compartit amb Werner Arber,
el 1978. Aquest descubriment -conseqüència d´una trobada
accidental (Serendipia)- va donar origen al desanvolupament del que avui
es coneix com Enginyeria Genètica o Biotecnologia, que permit clonar
qualsevol gen en un virus, microorganisme, cèl·lula d´animal
o vegetal.
Avui en dia, la moderna Biotecnologia s´associa
a carreres que utilitzen microorganismos alterats genèticament
com el E. coli o llevats per a produïr substàncies semblants
a la insulina o antibiòtics.
El llançament comercial d´insulina
recombinada per a humans fou el 1982 i marca el naixement de la Biotecnologia.
Desde los años 70 hasta la actualidad, el sector
de compañías biotecnológicas ha crecido y ha obtenido
importantes logros en desarrollar nuevas drogas. En la actualidad existen
unas 4.000 compañías que se concentran en Europa, Norteamérica
y Asia-Pacífico. Pese a que la Biotecnología nace en Norteamérica
a finales de los años 70, Europa no se incorpora a su desarrollo
hasta los 90.
Tradicionalmente la carrera biotecnológica
se ha asociado a carreras farmacéuticas para seguir manteniendo
los fondos de financiación, credibilidad y posición estratégica,
sin embargo, en los últimos años se ha intensificado la
investigación en nuevos campos tan espectaculares como la Biocontabilidad.
Una prueba de ello es el aumento de asociaciones biotec-biotec, hasta
el punto que hoy exceden a las agrupaciones biotec-farma.
RISCOS Y AVANTATGES
RISCOS
Propagació de gens. Els organismes genèticament
modificats (OGM) podrien propagar-se cap parents naturals contaminant
i fent desaparèixer els exemplars silvestres a més
de generar desequilibris irreversibles difícils de controlar.
Daño colateral. Els cultius d´OGM
podrien accelerar les mutacions d´insectes i plagues cap a
formes resistents a les toxines biotecnològiques.
A més de que l´augment de toxines comporta un augment
en la degradació dels substrats.
Efectes sobre la salud. Sense detectar-se, els
OGM podrien introduïr agents alèrgics en el cos humà.
AVANTATGES
Rendiment superior. Mitjançant els OGM
el rendiment dels cultius augmenta produint més aliments
amb menys recursos i disminuïnt les collites perdudes per malaltia
o plagues i per factors ambientals.
Reducció de pesticides. Cada vegada que
un OGM és modificat per a resistir una determinada plaga
s´està contribuïnt a reduïr l´ús
dels pesticides associats.
Millora la nutrició. S´introdueixen
vitamines i proteïnes adicionals en els aliments així
com es redueixen els agents alèrgics i les toxines naturals.
BIOTECNÒLEGS RELLEVANTS
Gregor Mendel
Fins fa pocs anys la Biotecnologia era una branca especial de
la Biologia. Actualment existeixen estudis específics. En
el cas d´Espanya i Catalunya el pla d´estudios de Biotecnologia
inclou asignatures com:
Bioquímica
Enginyeria bioquímica
Química general
Termodinàmica i cinètica química
Matemàtiques
Tècniques instrumentals (bàsiques i avançades)
Informàtica
Bioinformàtica.
Genètica
Fisiologia animal
Fisiologia vegetal
Microbiologia
Microbiologia industrial
Genètica mol·lecular
Aspectes legals i socials de la biotecnologia
Cultius cel·lulars
Inmunologia
Enginyeria genètica mol·lecular
Proteòmica
Virologia
Enzimologia
El pla d´estudis de Biotecnologia es complementa
amb asignaturas específiques, pròpies de cada Universitat.
A Espanya és possible estudiar Biotecnologia a les Universitats
de Salamanca, León, Valencia, Barcelona, Lleida, Tarragona, i Vic.
Biotecnologia dels Aliments
Aliments Transgènics
Biologia Mol·lecular
Bioquímica
Enginyeria Genètica
Bioenginyeria
Biorreactor
Biologia en Aliments
ENLLAÇOS SELECTES EXTERNS
Universitat Autònoma de Barcelona.
Universitat de Vic.
Universitat Rovira Virgili.
Universitat de Lleida.
Consens Científic
sobre Cultius Transgènics i OMG. GreenFacts.
Sociedad Mexicana de Biotecnología
y Bioingeniería.
Instituto de Biotecnología -
Universidad de México.
Comunidad Biotecnológica
de Costa Rica.
Sociedad Española de Biotecnología.
Ingeniería
en Biotecnología Molecular, Universidad de Chile.
Parque de Biotecnología
Argentino.
Citology and Genetics. Revista Científica.
|